Una de les conclusions del Fòrum Cecot sobre Canvi Climàtic és que la transició climàtica i energètica és una transició social sobre una base tecnològica

27/11/2019 | Bloc

Més enllà de que l’alerta climàtica ens pugui semblar llunyana en el temps o que només ens sembli un tema que es parla als mitjans de comunicació, el cert és que el Canvi Climàtic és una realitat que tindrà incidència en les pimes i on les pimes poden incidir per reduir les conseqüències.

La darrera conferència del Fòrum Cecot va analitzar la situació climàtica i, mitjançant dos ponents de reconegut prestigi como ho són Lorenzo Chelleri, assessor acadèmic de Canvi Climàtic de Re-City i Salvador Samitier, director de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic els assistents van poder reflexionar al voltant de com les empreses poden adaptar-se i quines propostes poden adoptar per mitigar els efectes.

Chelleri va donar inici a la sessió exposant part de l’informe Re-City sobre Canvi Climàtic. En l’anàlisi de context, Chiesa va referir-se a l’Acord de París, signat el 2015 per 195 països amb l’objectiu de reforçar la resposta mundial al canvi climàtic per aconseguir no augmentar la temperatura global del planeta més de 2ºC respecte els nivells preindustrials. El mateix informe descriu que, amb l’objectiu de complir l’acord de París, la Unió Europea ha marcat la fita d’assolir la descarbonització del mercat el 2050 (Energy Strategy). Per tal d’arribar a aquesta xifra proposa assolir pel 2030:

  • Reduir el 40% l’emissió de gasos d’efecte hivernacle respecte el 1990.
  • Aconseguir que el 32 % del consum d’energia sigui energia renovable.
  • Augmentar l’eficiència energètica un 32,5%.

L’any 2017, les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) a Catalunya van ser de 45,07 milions de tones de CO2 equivalent, un 16% més que el 1990 (38,9 milions de tones de CO2). Mentre que a la demarcació de Barcelona va emetre 25,7 milions de tones de CO2, un 18% més que l’any 1990 (21,7 milions de tones). A Espanya es va donar un augment del 17,4% respecte el 1990. Pel que fa a la UE-28, l’any amb els nivells d’emissions més alts va ser el 1990 i, des d’aleshores, en conjunt s’ha aconseguit una reducció del 24% (Generalitat de Catalunya, OCCC).

A Catalunya, els sectors que més emissions de GEH associades tenen són el sector Indústria i Transport, amb un 31% i un 28% del total d’emissions, respectivament. Al 2016, les emissions associades al sector indústria van reduir un 6% respecte el 1990, mentre que les emissions associades al sector transport (inclou transport per carretera, marítim, tren i aviació) van augmentar un 19% respecte el 1990. Per altra banda, les emissions relacionades amb el sector energètic van augmentar un 49%. Finalment, els sectors agricultura i ramaderia, residencial, residus i serveis van augmentar les seves emissions respectivament un 2, 55, 35 i 101 % respecte el 1990 (OCCC).

El 2017 el percentatge d’electricitat obtinguda de fonts d’energies renovables a Catalunya era de 16,4%, Espanya 36,6% i a la Unió Europea el 29,6% (Idescat).

Per altra banda el 2016, el percentatge de consum d’energia renovable sobre el consum energètic final brut a Catalunya era del 8,2%, a Espanya el 17,3% i a la Unió Europea el 17%.

Catalunya continuarà generant energia nuclear fins al 2031, i es podria arribar al 2035 com la data per tancar l’última central nuclear. Aquesta data s’adapta als plans del govern espanyol, però supera el previst per la llei de canvi climàtic de Catalunya del 2017, que fixa en el seu article 19 que s’ha d’establir un pla de transició per tancar les centrals no més enllà del 2027.

A partir d’aquestes dades de l’informe Re-City, Chelleri ha plantejat diferents propostes d’aplicació per part de les empreses en els seus processos productius per tal d’adaptar-se i mitigar el Canvi Climàtic. Propostes referents a la transició energètica, a reduir la petjada del carboni, mobilitat, infraestructura verda i comunicació que esquematitzem aquí però que podeu consultar íntegrament al web de Re-City:

1. TRANSICIÓ ENERGÈTICA
1.1. Contractar energia 100% renovable.
1.2. Auto-producció d’energia.
1.3. Seguir criteris d’eficiència climàtica en nova construcció i rehabilitació.

2. REDUIR LA PETJADA DEL CARBONI
2.1. Presentar dades d’emissions en el balanç anual.
Les dades a presentar poden ser:

  • % d’energies renovables consumides.
  • % d’energia renovable produïda.
  • Emissions de GEH. En el còmput d’emissions de CO2 s’ha de tenir en compte el consum d’energia dels edificis, dels processos de producció i de la mobilitat associada a l’activitat empresarial.
  • La intensitat energètica, és a dir, la relació entre els beneficis de l’empresa i el seu consum energètic (Wh/euro)
  • El progrés tecnològic en emissions requerides per unitat de producció ( CO2e/ 1000 euros).

2.2. Integrar l’economia circular a la cadena de producció.

3. MOBILITAT
3.1. Mobilitat elèctrica
3.2. Millorar l’accessibilitat al lloc de treball.
3.2.1 Promoure el transport compartit, per exemple, organitzant autobusos llançadores amb vehicles verds.
3.2.2. Oferir transport elèctric d’ús individual com les bicis elèctriques o els patinets.
3.2.3. Oferir la opció de treballar a distància/des de casa un mínim del 50% a la setmana per reduir desplaçaments.

4. INFRAESTRUCTURA VERDA

5. COMUNICACIÓ
5.1. Comunicar els objectius i les accions a la societat.
5.2. Reformular la narrativa del canvi climàtic, enlloc de “treure” usar “millorar”.
5.3. Fer públiques les dades i la informació.

En la seva intervenció, Salvador Samitier L’abocament de grans quantitats de CO2 han alterat el balanç energètic de la Terra i això es fa patent amb anomalies com:

– Una temperatura, constant i significativa, tant de l’atmosfera, com del Mediterrani. Augmenta torrencialitat de les pluges.
– Molta variabilitat en les pluges i reducció de la pluviometria del 5% al Pirineu i Prepirineu. El recurs de l’aigua es tensionarà.
– Increment del nivell del mar, 4 cm/dècada. S’intensifica l’erosió de la costa, sent la costa central la més vulnerable. El fet de restituir sorra comporta un cost econòmic en augment i la necessitat d’inversió en infraestructures. De fet, les costes s’han humanitzat en excés i  Catalunya haurà de decidir si prioritza platja o prioritza territori. En aquest sentit, l’impacte al Delta de l’Ebre serà important. 

QUÈ CAL FER?
– Adaptar-nos.
– Reduir emissions, descarbonitzar electricitat. Actualment tornen a pujar les emissions. A Catalunya la distribució d’emissions per sectors és de:

  • Indústria: 31%
  • Transport: 28%, 90% transport del carretera.
  • Energia: 15%
  • Agricultura i ramaderia: 11%
  • Residencial: 6%
  • Residus: 5%
  • Serveis: 4%

– Transició energètica.

Si volem mitigar els efectes a Catalunya, Samitier conclou que cal:

– Millorar eficiència i contenir els consums. 

– Electrificar el transport i promoure el transport públic electrificat. Finalitzar el Corredor del Mediterrani per incidir sobre la descarbonització.

– Incrementar l’ús de renovables. Aquest és un gran repte lligat a model distribuït, participatiu, no especulació. 

En aquest darrer punt, la nostra entitat presentarà el projecte Cecot Renovables que pretén incentivar l’autogeneració i l’autoconsum elèctric de fonts sostenibles entre el sector industrial. Aquest projecte ajudarà a més, a reduir els costos elèctrics de les empreses, que és un factor clau per la seva competitivitat.